El primer eix estudiat en aquest projecte mostra la centralitat de la Mediterrània i del món àrab en les mobilitzacions de la societat civil catalana i espanyola dels darrers 20 anys. Ara bé, el seu seguiment ha estat desigual si comparem la mobilització en cadascun dels respectius conflictes violents.

La hipòtesi plantejada en el projecte és que el factor religiós té una incidència en les percepcions dels diferents agents polítics i socials sobre els conflictes, articula en part el debat que acompanya les diferents accions i influeix per tant en la mobilització ciutadana. La religió constitueix un element present en el discurs sobre la conflictivitat a la regió, i que es troba present a la visió de l’opinió pública, els mitjans de comunicació i diferents sectors polítics i socials. Ara bé, aquesta dimensió no té la mateixa incidència en tots els conflictes, i més que l’element religiós com a dada objectiva (confessió dels grups, ideologia religiosa), el factor decisiu és la construcció de l’altre a través del discurs i les percepcions. Població musulmana a Bòsnia o a Algèria, per exemple, és percebuda de forma molt diferent i això afecta el tipus de mobilització.

Els moviments socials espanyols mostren la seva capacitat de construir referents, construir discursos alternatius, i mobilitzar sectors diversos de la societat, si bé la qüestió de la coordinació segueix sent la gran assignatura pendent.

Per un altra banda, l’aprofundiment i desenvolupament de l’estudi dels conflictes violents al Nord d’Àfrica, Orient Mitjà i Turquia, amb la continuació de la base de dades iniciat a l’anterior projecte, ens va permetre introduir un nou criteri de conflictes definit per la universitat de Uppsala com “one-sided conflict” (l’ús de la violència por grups armats contra civils). Aquesta categoria de conflictes ens va permetre incloure en la base de dades més casos de conflictes amb actors que tenen afiliació religiosa. Aquesta categorizació introdueix també en l’estudi els casos recents de les revoltes àrabs. No obstant això, aquestes noves dades i  la intervenció d’experts en el marc del seminari “Islamisme a la llum de les revoltes àrabs” ens va confirmar que la variable religió no és considerada una variable fonamental en l’explicació de la conflictivitat violenta a la regió. D’aquesta manera, la perspectiva teòrica del projecte s’allunya de les aproximacions primordialistes que consideren que la fractura religiosa és una de les variables independents més influents per a explicar els conflictes violents: Els membres del grup d’investigació es decanten per aproximacions més instrumentalistes segons les quals d’altres factors estructurals vinculats amb la constitució de jerarquies i de desigualtats estan més directament vinculades amb la conflictivitat; i aproximacions  constructivistes que consideren que els conflictes socials estan integrats en estructures cognitives com la ideologia, el nacionalisme, l’etnicitat o la religió que proveeixen als actors socials de concepcions sobre el jo i sobre els demés, afectant les eleccions estratègiques.